fer ací tots els actes.
El menjar, que es pot dir, que encara gràcies que van poder cuinar la paella, per que amb la que queia, no va ser gens fàcil, si haguera fet sol hauria estat bé, estar xarrant i tocant al voltant d'ella.
El desorde de l'organització, més que comprensible, ja que estar més de sis mesos organitzant un acte, perquè arribe la pluja i te l'emprenye.
Per sort al final es va aconseguir realitzar quasi tot, al cap i a la fi, es tracta de passar una jornada de convivència entre totes les agrupacions, i de sobra dir que vam comprendre el difícil que va poder resulta el dia per a l'organització. Es trobà a faltar el nombrós públic a qui Castelló ens té acostumats, però, a veure qui eixia de sa casa amb la què queia.
Per a acabar, felicitar per partida doble a Lucas i els seus companys, per tota l'organització del que es preveia (i pel que els va tocar improvisar), i poder traure-ho avant.
Ara desitjar des d'ací sort a Borriol en l'organització de la pròxima Exaltació.





