Emulant les pobres representacions tal vegada començades cap al principi del finit segle XX, allà pels anys
quaranta del mateix, un sol tambor dèbilment deia en l'acompanyament de la soldadesca romana, en realisme humàrepresentava la Passió per l'itinerari processional, amb la figura de Jesús en el mig, carregat amb el seu pesada fusta camí del Calvari. Realisme escènic de milites i centurions, que el poble, en la seua senzillesa, no els tènia bé identificats i els cridava “jueus”.
Després del relatiu tradicionalisme del solitari tamboriner, sorgixen, qual múltiple imitació, un grapat de jóvens tamboriners acompanyats per uns quants trompetistes, que la grata acollida popular molt prompte els va adjudicar afectuosamentel denominador de “Cornetes i tambors”, durant l'any 1969.
Passen els anys junt amb el continu redoblar dels tambors. Per ells la Fe vol ser acompanyada, i es crega, conduïtsels esperits pel càlid timó del zel religiós, la Confraria del Santíssim Sepulcre del Calvari. La severitat icircumspecció que imprimix el pas compassat dels confrares, requerix l'acompanyament greu de majestuosos sons que omplin els aires, trencant el sacre silenci dels dies de Passió. Davant d'eixa peremptòria demanda de l'esperit, en 1993 sorgix la secció de
Només, la Mare de Crist, és consolada, en el seu dolor, per l'apòstol Sant Joan que al seu costat camina amb piadosa mirada. La soledat i el plor de Maria són escoltats per piadoses dones de la Vila
que, qual penitents Magdalenes volen prestar-los en ofrenada blancor els dons de la seua companyia, i, a la ja fundada Confraria de la Mare de Déu dels Dolores, afigen, compassant el camí cap al Calvari, la seua
secció de Bombos i Tambors des de 1997.
L'augment de pegats i baquetes en formació no deixa de succeir-se a partir d'aquell solitari tambor dels anys quaranta, i, la Confraria de Sant Joan Evangelista al peu de la Cruz es posa a desfilar, des de 1998, amb un grup de tambors i bombos.
En un modest tamboret començava la història, quan ara el magistral retrunyiment unànime de tots eixos instruments sonen a una, apareix en l'espai l'eco humil d'aquell vell tambor.
Agustín Franch Franch
