Prèviament derrocada la xicoteta i vella mesquita que els musulmans de Betxí van haver alçat molts anys abans i practicat en ella el culte mahometà, es disposen els cristians a construir en el mateix solar augmentant el seu espai prenent terrenys confrontants, una església per al culte diví.
Amb l'assistència del Justícia de la vila Antonio Franch d'Antonio, i dels Jurats Joseph Nebot de Jaime i Joseph Puchalt, en nom del bisbe de Terol (diòcesi a què pertanyia la parròquia) Il·lm. Sr. D. Jerónimo Zolivera, el rector Joseph Dirà-la, el dia de la festa de Sant Roc, 16 d'agost de 1694, procedix a la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial “…amb la inscripció i títol de la Mare de Déu Santíssima dels Ángeles i honorificencia de Sant Roc.”
Els deu anys que duren les obres, les celebracions litúrgiques, que venien celebrant-se en la ja desapareguda mesquita, tenen lloc en la vella i deteriorada Casa Abadia, contigua al temple en construcció.
En nom d'un altre bisbe diocesà de Terol, Il·lm. Sr. D. Manuel Lamberto López, el mateix capellà Dirà-la beneïx el nou temple el dia 13 d'agost de 1704. I acull, tot seguit, el Santíssim Sagrament que allí es trasllada des de l'Abadia.
L'endemà, 14 d'agost, vespra de l'Assumpció de la Mare de Déu, com a acte preparatori a l'esdeveniment magne de la primera Missa, se celebra pública manifestació de gratitud amb processó general pels carrers i places de la vila.
Està el temple acabat, disposat per al culte, però buit: sense retaules, sense imatges, sense ornamentació. Excepte el poc que ha pogut hi aprofitar hagut en la derrocada mesquita.
Assenyalats escultors valencians han confeccionat per a este temple imatges i retaules de bona factura: Manuel Ochando, que al mateix temps va adaptar vells retaules de l'església antiga en la composició de l'altar de l'ermita de Sant Antoni. I el molt celebrat Joaquín Llop, guardonat nombroses vegades per la Reial Acadèmia. També cal mencionar els dauradors Manuel Rubio, amb el seu gendre i nét Vicente Orenga i Vicente Orenga Rubio.
Les aportacions econòmiques van a càrrec dels fidels i s'han succeït diverses etapes. Però també hi ha col·laboradors particulars, el bisbe turolense el senyor Francisco Pérez de Prado i Cuesta cedix els drets que li corresponen per la realització de diverses visites pastorals, per a la compra d'un crucifix, ornaments i efectes, i per a fabricar el retaule de l'altar Major, que costa 300 lliures, les columnes del qual s'assenten al març de 1741. L'esmentat bisbe Lamberto López ha fet a les seues expenses el retaule del Sttm. Nom de Jesús. El marqués d'Ariza fa daurar a la seua costa el sagrari. El tinent coronel d'Artilleria, el senyor Miguel Puchalt, en 1785 corre amb els gastos de l'altar Dulcísimo Nom de Jesús, el retaule del Sant Crist i el cancell de la porta principal de l'església. El capellà Juan Francisco Angost va daurar a les seues expenses la imatge de San Francisco, en 1806 el retaule de les Ànimes i va regalar part de l'or emprat a daurar el retaule de Sant Antoni de Pàdua. L'escrivà Joseph Monsonís va regalar la imatge de la Mare de Déu del Pilar. La imatge de Jesús Natzaré costa 30 lliures, pagades per la Germandat. La dauradora Orenga,
al cobrament dels treballs realitzats en l'altar Major i presbiteri, regala la mà d'obra a daurar les imatges
de la Puríssima i de Sant Josep.
Un breu del papa Pius VI, datat en 17 de juliol de 1787, declara l'altar Major “Altar Privilegiat”; en eixe document és renovada eixa concessió, que ja disfrutava. En 1808 diu una butla de La seua Santedat:
“…havent sigut l'Altar Major d'eixa Església de Betxí Altar Privilegiat en els Septennis dels anys precedents,
haurà de ser-ho en l'actual Septenni…”. Este privilegi concedia indulgència plenària per a les misses que en l'altar Privilegiat se celebraran.
Dins del nou temple, continuant la vella pràctica de soterrar en les esglésies, es va donar sepultura a innumerables persones difuntes. Algunes procedien de pobles veïns, la qual cosa feien constar en disposició testamentària.
Les dos campanes de què tenim notícia es van fondre a Nules: la batejada amb el nom de Sant Antoni Abad
es beneïx el 16 d'abril de 1805, pujant-la a la torre eixe mateix mes. Al següent 16 de maig es beneïx la campana anomenada Jesucrist de la Santíssima Piedad.
L'any 1955 és restaurat el temple, el que van haver desposseït d'imatges i retaules durant l'estiu de 1936,
convertint-la en borsa de treball.
Una rehabilitació tornant el llustre als elements deslluïts pel temps, es va realitzar entre finals de l'any 2002 i
principis del 2003.
Betxí, desembre del 2003
Agustín Franch Franch
